400 persones han visitat les Adoberies de Lleida durant el seu primer mes d’obertura al públic. En aquest nou espai turístic, situat a la Rambla Ferran, 9, també s'ha habilitat l'Oficina del Pla de Barris del Portal de la Magdalena–Noguerola.L’actuació en aquest solar, on es van localitzar restes en bon estat de les adoberies que daten del segle XIII i que servien per treballar la pell, ha consistit en l’arranjament de la planta soterrani i la planta baixa de l’edifici existent on es trobaven les antigues adoberies, i l’adaptació de l’espai per a la visita cultural i turística de les restes, així com per acollir l’Oficina del Pla de Barris del Portal de la Magdalena-Noguerola que atén les necessitats administratives, d’informació, etc dels veïns i veïnes de la zona.La restauració de les Adoberies de Lleida, situades a la Rambla de Ferran, núm. 9 s’emmarquen dins dels projectes finançats pel Fons Estatal d’Inversió Local 2009 amb un pressupost de 172.000 €. Aquesta actuació ha permès construir un espai d’informació, a l’entrada de les adoberies, i una passera que permet la comunicació entre l’espai d’entrada i l’interior de les adoberies per poder veure els espais perimetrals annexes. Aquesta passera passa pel mig de les restes i es recolza suspesa en l’estructura metàl•lica de l’immoble. Cal destacar que en un punt determinat unes escales permeten baixar al nivell de les restes i fer un recorregut més especialitzat.Les Adoberies que es poden visitar són dos obradors d’un conjunt que ocupava tota l’illa entre les actuals baixades de la Trinitat i de l’Audiència. Tot el complex es va planificar i construir al segle XIII, alhora que es construïa la muralla de la ciutat a riu i les voltes que suporten el carrer Blanquers. Les cases d’adobers eren llargues i estretes, anaven des del carrer del Carme fins a la muralla (actual Rambla Ferran). Des del carrer Blanquers fins a la muralla hi havia pròpiament l’obrador, mentre que cap al carrer del Carme hi havien els magatzems, la botiga i la part residencial L’obrador estava format per un complex de dipòsits on se submergien les pells en els diversos processos que les convertien en material durador i preparat per a ser treballat pels sabaters, corretgers, basters, etc. Per a aquestes tasques l’aigua era un element imprescindible i en cas de Lleida se’n proveïen a través d’unes construccions que, per sota els edificis del carrer de Carme, conduïen l’aigua subterrània fins als obradors, i quan ja s’havia utilitzat s’evacuava a la sèquia d’Alcarràs.